Com cuinar versos
amb aroma a taronja
i a sal de mar?
Maribel
dijous 5 d’abril de 2012
dilluns 19 de març de 2012
dimecres 29 de febrer de 2012
dimecres 22 de febrer de 2012
diumenge 19 de febrer de 2012
Cruïlla
El somni arriba fent tentines
amb fum i cendres de colors.
L'ham de l'amistat m'allunya
de l'aigua coneguda.
I sóc fum de cigarreta dansant en un vent
absurd, i cendres que cauen i embruten els minuts
i les hores i t'enyoro i m'ofego,
i entaforo missatges de socors en una ampolla de vidre
que no llenço al mar,
aquest mar que ens separa
ara que tot és més fàcil per tu;
ara que jo només penso en fugir,
terra endins,
i plantar una selva vermella.
Maribel
amb fum i cendres de colors.
L'ham de l'amistat m'allunya
de l'aigua coneguda.
I sóc fum de cigarreta dansant en un vent
absurd, i cendres que cauen i embruten els minuts
i les hores i t'enyoro i m'ofego,
i entaforo missatges de socors en una ampolla de vidre
que no llenço al mar,
aquest mar que ens separa
ara que tot és més fàcil per tu;
ara que jo només penso en fugir,
terra endins,
i plantar una selva vermella.
Maribel
dimecres 15 de febrer de 2012
Un poema minúscul per Aayat
En terra sorda,
sembrarem primaveres
al glaç del silenci:
naixerà la llibertat.
Maribel
Per participar aquí: Aayat, els versos de la primavera àrab.
sembrarem primaveres
al glaç del silenci:
naixerà la llibertat.
Maribel
Per participar aquí: Aayat, els versos de la primavera àrab.
dissabte 11 de febrer de 2012
Dos poemes minúsculs
Prop de la pell
bufa la matinada;
oreig de tu.
I retrobar-te,
i riure per la vida.
Joia d'atzar.
Maribel
bufa la matinada;
oreig de tu.
I retrobar-te,
i riure per la vida.
Joia d'atzar.
Maribel
dimecres 8 de febrer de 2012
la pluja cau irrepetible
La pluja cau irrepetible.
Nosaltres, que no és ni tu ni jo,
arrosseguem les nostres solituds
enllà del fang i dels paraigües.
Maribel
Nosaltres, que no és ni tu ni jo,
arrosseguem les nostres solituds
enllà del fang i dels paraigües.
Maribel
dijous 15 de desembre de 2011
divendres 25 de novembre de 2011
Tres poemes amb forma de tanka
Buidat l’alè,
els somnis fugen per
l’aigüera i omplen
el firmament amb fars
com núvols de capvespre.
De prop em miro,
sense mirall. Em miro
per dins i trobo
ratpenats a la cova:
encegats pel silenci.
Castanyes mortes
em pinten els camins:
rostolls al rostre.
El destí es desdibuixa
si l’acarono amb versos.
Maribel Guerrero
els somnis fugen per
l’aigüera i omplen
el firmament amb fars
com núvols de capvespre.
De prop em miro,
sense mirall. Em miro
per dins i trobo
ratpenats a la cova:
encegats pel silenci.
Castanyes mortes
em pinten els camins:
rostolls al rostre.
El destí es desdibuixa
si l’acarono amb versos.
Maribel Guerrero
Poemari intuïtiu
ÍNDEX
Finestra estreta, passadís tancat pàg. 5
La casa buida
La casa buida, plena de tu
Silenci d’agulles roges
Gat ferit, ocell abandonat
Mínima claror pàg. 10
Cuino les teves paraules de gel i sal
Sayônara és un adéu de 10.426,67 kilòmetres
Faig jocs malabars amb les paraules
Tornar a la mar pàg. 14
Massa sal per un bri d’aigua
El que neix entre les pedres
Duc el teu rastre a les ferides
Omplo de sorra la sorra de la platja
El temps, tot ho cura?
La poesia fa potable l’aigua salada
Capbussar-se en el silenci pàg. 21
Maribel Guerrero
dissabte 22 d’octubre de 2011
Anhel
En l’acord o en el desacord
voldria tenir sentit.
No ser, només, un tronc que baixa riu avall
amb la força de l’aigua.
Voldria ser un entrebanc
pel destí;
un obstacle generós per amics i companys;
un soroll curiós, diferent,
capaç de cridar en el silenci.
En l’acord i en el desacord trobar la saba per créixer
entre les pedres.
Maribel
Oasi
Cal viatjar a països llunyans
per trobar el propi oasi?
Els meus llavis caminen
vers la set de la teva tarda,
terra ignota,
són el pont privilegiat que ens lliga.
Maribel
dimarts 26 de juliol de 2011
un altre viatge
“Tens l’edat de les últimes oportunitats” – em dius,
i les teves paraules cauen sobre mi
com vermells i grocs d’una altra tardor,
ara tan propera a la meva.
“Tinc una pressa captiva” – et dic,
no per tenir més fills, com tu imagines,
ni per por a la solitud, si un dia marxes.
És una pressa antiga, que em neix de l’arrel
i s’enlaira agafada
a les branques com l’heura,
una pressa que m’allibera versos
amb la carícia del vent a les fulles.
Pressa per saber qui sóc,
per trobar la veu de la dona que s’oculta
en el meu mirall.
Maribel
dijous 14 de juliol de 2011
La veu pròpia
“encuentra tu voz y úsala”
Jayne Cortez
Troba la teva veu, fes-la servir
no deixis que emmudeixi pel camí.
Omple de música
la taula, transforma en faula
el dolor que arrossegues i et tenalla,
lluita el silenci amb mots de navalla.
Fes servir la teva veu, ara.
Esmola el ganivet precís
ocult entre la paraula
amable.
Maribel
dijous 7 de juliol de 2011
Classe de poesia
Una fina pluja bateja els mots
ocults en el desert
de la monotonia
i els remulla, com pètals d’alba.
Una pluja fina m’ancora al cor
de les paraules. I com un vent que allibera
la veu endormiscada dels arbres,
la veu endormiscada dels arbres,
desperta noves melodies.
Maribel
dimecres 6 de juliol de 2011
Respirar poesia
Respirar poesia,
cercar secrets inèdits
en els tresors de l’illa.
Buidar diccionaris,
anomenar la pròpia
foscúria.
Pintar metàfores que il·luminin
els racons de la vida.
Maribel
dimecres 15 de juny de 2011
Joia
Viure la primavera quan ets tardor,
permetre que la selva t’arreli al cor de les paraules
i els mots amarin el viatge assedegat, la vida.
Perdre’t en el laberint
saborós
de la seva pell.
I cercar, a recer de la nit,
estrelles com pigues al cel del seu ventre.
Maribel
divendres 20 de maig de 2011
Metamorfosi
Estava tant quieta davant
la vida, sense saber camí
ni drecera per triar-ne que
una segona pell m’embenà
tota de guix, diamant i maragdes.
Ara resto al mig de la vorera,
pedra dura, immòbil façana.
Davant el dubte de la cruïlla
he trobat la pau de les estàtues.
Maribel Guerrero
la vida, sense saber camí
ni drecera per triar-ne que
una segona pell m’embenà
tota de guix, diamant i maragdes.
Ara resto al mig de la vorera,
pedra dura, immòbil façana.
Davant el dubte de la cruïlla
he trobat la pau de les estàtues.
Maribel Guerrero
dilluns 25 d’abril de 2011
Mar i barca
Quan tu estàs bé, fill meu,
les ales em creixen i abandono
les butaques i els meus dits
llarg temps adormits inventen
melodies de pluja i sol.
L'aire respira esperances
quan tu, fill meu, estàs bé.
Si tu estàs malament, fill meu,
el temps se m'atura a les parpelles
i ni els huracans poden enlairar-me.
Els mots dels meus éssers estimats
esdevenen dards enverinats i res
no pot saciar la buidor que sento
si tu, fill meu, estàs malament.
Sóc, fill meu, una barca que dansa en el teu mar
fet de futbol,
ciclisme,
tempestes i
rialles.
Maribel
les ales em creixen i abandono
les butaques i els meus dits
llarg temps adormits inventen
melodies de pluja i sol.
L'aire respira esperances
quan tu, fill meu, estàs bé.
Si tu estàs malament, fill meu,
el temps se m'atura a les parpelles
i ni els huracans poden enlairar-me.
Els mots dels meus éssers estimats
esdevenen dards enverinats i res
no pot saciar la buidor que sento
si tu, fill meu, estàs malament.
Sóc, fill meu, una barca que dansa en el teu mar
fet de futbol,
ciclisme,
tempestes i
rialles.
Maribel
Subscriure's a:
Missatges (Atom)