dissabte, 25 de novembre de 2017

Poemari intuïtiu



Finestra estreta, passadís tancat                               

La casa buida
La casa buida, plena de tu
Silenci d’agulles roges
Gat ferit, ocell abandonat

Mínima claror                                                            

Cuino les teves paraules de gel i sal
Sayônara és un adéu de 10.426,67 kilòmetres
Faig jocs malabars amb les paraules

Tornar a la mar                                                        

Massa sal per un bri d’aigua
El que neix entre les pedres
Duc el teu rastre a les ferides
Omplo de sorra la sorra de la platja
El temps, tot ho cura?
La poesia fa potable l’aigua salada


Capbussar-se en el silenci                                     
                                  

Maribel Guerrero
Novembre 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada