El somni arriba fent tentines
amb fum i cendres de colors.
L'ham de l'amistat m'allunya
de l'aigua coneguda.
I sóc fum de cigarreta dansant en un vent
absurd, i cendres que cauen i embruten els minuts
i les hores i t'enyoro i m'ofego,
i entaforo missatges de socors en una ampolla de vidre
que no llenço al mar,
aquest mar que ens separa
ara que tot és més fàcil per tu;
ara que jo només penso en fugir,
terra endins,
i plantar una selva vermella.
Maribel
3 comentaris:
M'ha impressionat molt aquest poema, volia dir-te moltes coses però m'he quedat muda...Fina
;)
una abraçada!
Què ho fa que hi torno i torno al poema, com si me'n volgués impregnar.
Necessito submergir'm-hi. Fina
Publica un comentari